El teixit com a producte tèxtil és el resultat de teixir fils, filaments o fibres.
La indústria tèxtil agrupa totes aquelles activitats dedicades a la fabricació i obtenció de fibres, filat, teixit, tintat, i finalment l’acabat i confecció de les diferents peces.
Originalment, el terme tèxtil s’aplicava només a les teles teixides, però amb l’evolució d’aquesta indústria s’estén ara fins i tot a teles produïdes per mètodes diferents al teixit, com les formades per unions mecàniques o processos químics. Igualment, s’aplica a variades matèries primeres i materials obtinguts de les mateixes, com a filaments, fils sintètics, brodats, embuatats, filats, etc.
En aquestes operacions tèxtils també estan considerades les de preparació de les fibres d’origen natural (vegetals o animals), i en els quals es realitzen processos com el blanquejat, tenyit o la mercerització. La llana, que era la fibra natural més utilitzada, va començar a ser substituïda pel cotó, i encara que no la va desplaçar totalment, sí es va convertir en la fibra natural d’origen vegetal més utilitzada.Ja en èpoques recents, el cotó va començar a perdre el seu primer lloc quant a demanda per a la indústria tèxtil, i va ser sent reemplaçat en gran part per les noves fibres sintètiques i artificials, amb origen en els hidrocarburs, cel·luloses, etc.
La utilització de les fibres del capoll dels cucs de seda per a la confecció de fils i teixits constitueix un dels sectors de la indústria tèxtil de més llarga tradició. L’obtenció de la seda s’inicia amb la cria del cuc de seda o sericicultura, de la qual s’obtenen els capolls que, remoguts en aigua calenta, perden part de la sericina i permeten el filat elemental, anomenat “molinatje”, que dóna lloc a la seda crua. Mitjançant banys de purga s’elimina la resta de substància gomosa per obtenir la seda desgomada, que adquireix llavors el seu clàssic tacte. El fil que forma cada capoll té una longitud de més d’1.000 metres. La filatura pròpiament aquesta consisteix a reunir diversos capolls preparats en un recipient d’aigua calenta, s’uneixen els seus extrems i es fan passar per una filera de porcellana i es procedeix al seu debanament. Els filaments queden així pegats entre si i formen un fil que s’allisa a través del fregament aconsegueixo mateix o amb un altre fil. Amb el fil de seda es confecciona gran diversitat de teixits que, per les seves qualitats de suavitat, resistència, facilitat de rentat i vistositat, han fet que durant segles es considerés la seda com la millor de les fibres tèxtils.